EDITORIAL Butlletí Informatiu Lligams 78 (maig 2017)

Són les vuit del matí, la mare ha vingut a despertar-me. Inquiet,obro els ulls  i els nervis recorren el meu cos com si no hi hagués un demà. Aleshores penso: Com serà el dia d’avui?

És el meu primer dia d’escola al Col·legi Sant Josep, el pare al vespre m’explicà que faria nous amics, que jugaria amb ells i que aprendríem junts. Entro a l’escola i observo un tren que em farà viatjar uns anys després i un tobogan que em farà perdre les pors, tot plegat em faran sentir com a casa.

Quatre anys més tard, agafem tots junts el trenet per arribar al “Cole dels grans” . Emocionats, esperem que el viatge ens aporti reptes i noves aventures. Ja puc dir, que sóc gran!

Amics nous, uns que han marxat o potser arriben tard, altres a la classe del costat. Som els dofins, pacients, els gossos, protectors i els lleons, guerrers. A poc a poc i bona lletra, com deien les mestres, els cursos van anar avançant i sense adonar-nos-en, aquell horitzó anomenat la ESO ja no estava tan lluny de nosaltres.

Què hi trobem en aquest més enllà? Evidentment, una etapa més dificultosa, amb molts canvis i les hormones una mica revolucionades. Pobres pares i pobres professors! Benvinguda ESO! Ja no som nens, però no tan grans com per ser adults. Ens enfrontem a noves responsabilitats i a la presa de decisions fonamentals per als anys que continuen.

Tornem a trobar-nos tots als vagons del petit tren, última parada: Batxillerat! Paraules majors. Treball, esforç i constància. Les nostres ales es mouen més lliurament, sent responsables dels nostres actes. El final de la partida està a les nostres mans i podem observar des d’un punt més elevat que el camí no ha estat pas fàcil. Per fi, som capaços  d’afirmar que el sacrifici de tots aquests anys ve acompanyat d’una gran recompensa.

Són les vuit del matí, la mare ha vingut a despertar-me. Inquiet obro els ulls i els nervis recorren el meu cos com si no hi hagués un demà. Aleshores penso: Com serà el dia d’avui?

És el meu últim dia d’escola. Els comiats sempre són difícils. Aquest any ens hem d’acomiadar d’un gran etapa essencial i irrepetible que ha marcat el destí dels nostres camins.

De tot cor, adéu Col·legi Sant Josep.

Equip de delegats de 2n de Batxillerat