Cultura de l’esforç… TIC-TAC

A l’escola de finals del segle XX, es va posar molt d’èmfasi a l’aprenentatge de la tecnologia i es parlava de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació), per al tractament i la transmissió de les informacions mitjançant les telecomunicacions; en els inicis del segle XXI fins a l’actualitat, l’escola s’està caracteritzant per l’aprenentatge amb l’ajut de la tecnologia, i es parla de les TAC (Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement). Hi ha hagut, per tant, una evolució d’aquest camp en l’àmbit educatiu i podem afirmar que les tecnologies ens faciliten i milloren els processos d’ensenyament-aprenentatge i avaluació.

Cal ser plenament conscients que la facilitat i la rapidesa en l’accés universal a la informació no es tradueix en coneixement. Tanmateix, pel fet de tenir un ordinador tot el dia connectat a  l’aula i a casa, no pressuposa ni educació ni tan sols aprenentatge, simplement es converteix en una caixa de ressonància que amplifica tant la feina ben feta com la dolenta. Cal integrar les noves perspectives telemàtiques a l’ensenyament, tot dinamitzant l’ús d’eines informàtiques, els recursos en xarxa i l’accés a continguts audiovisuals, d’autoaprenentatge i interactius tant a les aules com a les llars, i millorar així els processos didàctics que desenvolupen.

Estem entrant en un nou model de societat. Caldrà redissenyar en la mesura del possible el sistema educatiu i els continguts de la formació bàsica dels ciutadans, educadors i professorat, amb la finalitat de poder donar resposta a les noves necessitats de formació dels alumnes. El repte és passar d’una escola dissenyada per a una societat industrial a l’escola de la societat de la informació, prioritzant el component comunicatiu i cognoscitiu per sobre del d’accés a la informació.

En un món global, en una societat interconnectada, on sembla que la cultura de l’esforç va perdent terreny a favor de la comoditat i la diversió, on des de la infantesa s’entra en contacte directe amb tota classe de tecnologies d’una manera natural i autònoma, on la televisió i Internet s’han convertit en una espècie de sistema educatiu paral·lel informal, el qual cada vegada més entra en contradicció amb el sistema formal d’educació –diguem-li centres d’estudi-… des del Col·legi Sant Josep es continuarà lluitant, per educar i ensenyar fent prevaldre la cultura del treball i interès per la feina ben feta, i per un aprenentatge significatiu amb tot l’ajut que calgui de les noves i futures tecnologies, en la seva justa mesura, sense buscar com a principal objectiu que les classes siguin més divertides, però sí que l’alumnat es vegi més motivat.

Jordi Font Cardús

Coordinador Telemàtic