Butlletí 2 – Educació emocional i comportament social

Educació socioemocional.

Les emocions són molt importants en les nostres vides. No són bones ni dolentes, ens donen informacions a l’hora de prendre decisions, que sempre hem d’enfocar cap al nostre benestar o al dels altres.

En l’educació socioemocional dels fills heu de tenir en compte els aspectes següents:

La vinculació emocional amb ells, que es va teixint al llarg de la vida a partir de l’afecte, la cura i l’atenció.

L’escolta activa, que implica estar atent al que us expliquen i així demostrar-los que us importa el que us diuen.

L’acompanyament als fills perquè identifiquin les emocions pròpies i les dels altres.

La resiliència, que és la capacitat d’enfrontar-se a les dificultats i fracassos i aprendre’n, sempre amb una actitud positiva. Més informació .

Cal educar els fills perquè aprenguin normes de comportament social des de ben petits.

“Digues ‘gràcies‟!”, “i la paraula màgica…?” són expressions que els pares recorden sovint als seus fills. L’aprenentatge de les bones maneres s’adquireix des de petit i, tot i que aquesta habilitat social es pot educar, mai no hem de forçar el nen.

Ni forcis ni humiliïs a un nen si sent vergonya quan ha de saludar a algú i s’amaga darrere teu, o bé si observes que no mira als ulls d’algú quan li parla. Sigues molt pacient en aquests casos i explica-li la importància social que té el fet de saludar, ser amable, i atendre i prestar atenció als altres en el tracte. Posa-li exemples: un „hola’ o „bon dia‟ quan s’arriba a qualsevol lloc, un „gràcies‟ quan ens serveixen un plat o un „perdoni‟ si ha ensopegat o ha molestat involuntàriament a una altra persona.

De fet, alguns nens petits no són capaços encara d’expressar espontàniament aquestes fórmules de cortesia. A què és degut? Per als adults, un „bon dia‟ o ‘bon profit‟ són expressions sense valor afectiu, tan sols un acte reflex. Quant als nens, totes les paraules que utilitzen i incorporen al seu vocabulari han de tenir sentit per a ells i, precisament, no el troben en aquest tipus de frases fetes.

Per aquesta raó, els nens solen saludar les persones a les que tenen afecte perquè realment així ho senten i, en canvi, les persones estranyes els deixen indiferents. A més, cal tenir en compte que els nens fan un gran ús del llenguatge no verbal i se solen expressar d’una altra manera: amb un somriure, la mirada o els gestos del cos. Els cal temps perquè aprenguin íntegrament el llenguatge estereotipat dels adults.

A mesura que es faci gran, el nen es converteix en un ésser social i comença a entendre gradualment per a què serveixen les expressions de cortesia i les bones maneres. Quan creixen, els nens comencen a imitar el comportament dels adults i a mostrar-se afables amb els altres a partir de l’ús d’aquestes expressions.

Al nostre país, solem saludar amb dos petons a la galta, no només quan coincidim amb una persona propera o coneguda, sinó també amb estranys que ens acaben de presentar. Des que són petits, és bo introduir els nens a poc a poc en aquesta convenció social estesa. Comenta-li que és de bona educació donar dos petons o bé donar la mà en tots aquests casos.

Recorda que mai no has fer xantatge al nen perquè es porti bé o es mostri correcte en situacions socials. Ha d’aprendre a fer-ho sense cap recompensa a canvi i saber que la cortesia de veritat és mostrar sempre respecte cap als altres. 

La permissivitat excessiva i la manca de límits poden crear ‘petits tirans’.

Les denúncies interposades per pares suposadament agredits pels seus fills s’han multiplicat per tres els últims anys a la Comunitat Valenciana; per vuit els darrers quatre anys a Catalunya i també per quatre en el mateix període en el País Basc, segons les dades que s’han exposat en les Jornades sobre violència intrafamiliar: menors que agredeixen els seus pares, dutes a terme a València i organitzades per la Generalitat Valenciana. Si unim a això els casos cada vegada més freqüents d’assetjament escolar o bullying (amb l’agreujant d’enregistrar les agressions i de penjar-les a Internet, l’última modalitat), com a mínim ens hem de qüestionar si està passant alguna cosa amb els joves.

(Informacions del Web del departament d’Ensenyament Família i Escola)