L’arquitecte més important que ha tingut Catalunya artísticament parlant, va ser un revolucionari. S’inventà una arquitectura pròpia, esclatant. Fou un d’aquells personatges genials que s’enlairen sols com enduts per un impuls autònom. Tot i que durant molt de temps ha sigut oblidat i incomprès, el genial artista català segueix sent un punt de referència i font d’inspiració dels grans mestres de l’arquitectura actual.
Enguany, i per a retre-li homenatge per l’important llegat artístic que ha deixat a casa nostra, tots els alumnes d’Educació Primària, hem creat un espectacle ple de color a partir d’algun dels molts petits detalls que omplen les seves construccions. Desitgem que gaudiu de l’espectacle!
Antoni Gaudí i Cornet s’imaginava una cosa i sabia com fer-la realitat, això era possible perquè era un dels pocs arquitectes que coneixien ben a fons els oficis dels artesans de l’època. Podia explicar als homes que treballaven amb ell com realitzar aquell mosaic fet de trossets de ceràmica, que volia col·locar en aquells edificis fantàstics que construïa. Aquests oficis, Gaudí els va aprendre mentre feia d’estudiant i el van acompanyar per sempre més. Per a ell, treballar amb les mans era com una gimnàstica diària que li permetia fer-se amic dels materials i conèixer tots els seus secrets.
El compte Güell pertanyia a una de les famílies més importants i més riques de l’època; en conèixer a Gaudí li va dipositar una gran confiança i li va encarregar la construcció d’una ciutat jardí on es barregessin l’arquitectura amb la natura. Fou així com es va construir el famós Parc Güell de Barcelona. Un racó que molts haurem visitat, és l’escalinata on hi reposa el conegut drac de l’artista, que està coronat amb un escut: l’escut de Catalunya, país que va estimar tot i tant i que sempre va defensar.
A Santa Coloma de Cervelló es va construir una fàbrica de teixits i una colònia obrera que podem dir que és una de les obres més perfectes de l’arquitectura de Gaudí: original i sorprenent. Gaudí utilitzà en l’església de la colònia Güell gran varietat de materials: totxo ceràmic, ceràmica, vidre…, la combinació dels quals aportava a l’edifici la ornamentació i el simbolisme religiós desitjat per l’artista.
La construcció volia integrant l’obra a la natura i la dotava d’una simbologia religiosa necessària. Les finestres decorades amb vitralls que sobresurten de les parets inclinades tenen diverses formes i presenten un viu contrast amb la sobrietat dels materials utilitzat en la construcció. La porta d’entrada mostra una composició ceràmica que representa els quatre punts cardinals. A la cripta s’hi pot destacar un preciós vitrall ple de llum i de color que ara veieu representat.
Gaudí era un home profundament religiós. Per això, quan li van parlar de fer un projecte per la que hauria de ser la catedral de la nova Barcelona, es va entusiasmar tant que encara que l’obra ja estava començada per un altre, es va fer càrrec de les obres amb moltes ganes i de seguida hi va introduir nombroses modificacions. El seu projecte era fabulós: 18 torres havien d’envoltar les naus amb una autèntica apoteosi de pinacles i torres que, per cert, tenen la mateixa estructura de les torres que aixequen els “xiquets de Valls”.
En tota la construcció hi predominen els elements geomètrics, els animals i les plantes, i cadascun té el seu propi simbolisme. De tot això, i en tots els anys que hi va dedicar, només va poder veure edificats la cripta, l’absis i la façana del naixement, que és com un gran pessebre i que és tant important que lla sola té el valor de tot un edifici, i durant molts anys ha estat un dels símbols més conegut de Barcelona.
De fet, des de qualsevol punt enlairat de la ciutat comtal, podem admirar els pinacles i les torres més altes d’aquest emblemàtic edifici. Avui, i per acabar aquest espectacle de la diada de Portes Obertes, gaudirem d’una representació d’una torre de la Sagrada Família.
A banda dels reconeixements oficials, l’obra d’Antoni Gaudí no ens deixarà mai de meravellar, i amb ella podrem aprendre a mirar la natura amb un respecte diferent i també ens ajudarà a entendre que tot el que ens envolta, fins i tot els detalls més petits, tenen un lloc i una importància que cal tenir en compte. El seu llegat és un dels símbols d’identitat més importants del nostre país.
