EDITORIAL Butlletí Informatiu Lligams 65 (maig 2014)

L’experiència d’acollir un jove estranger a casa resulta atractiva però alhora inquietant. No saber com serà el seu caràcter, pensar que la seva adaptació pot resultar difícil, desconèixer què menja o quins costums tenen a casa seva… són incògnites que fan que tots els membres de les famílies acollidores estiguem una mica neguitosos.

Abans que arribessin en Nicolas i en Richard, a les nostres cases teníem un sac de preguntes esperant resposta: Com serien físicament? Es trobarien a gust amb nosaltres? Podríem compartir jocs i debats? I els caps de setmana? Se’ns faria pesat? Els agradarà l’habitació que els hem preparat? Portaran molt d’equipatge?

De moment sabíem el nom, l’edat, la procedència i poca cosa més. Però el dia que els vam conèixer ja vam intuir que els tres mesos que tindríem aquests nois a cada serien enriquidors. I així va ser!

Ara que ja han canviat de residència, els enyorem. Amb ells hem compartit taula, sofà, cotxe, xerrades, jocs, caps de setmana de viatge, excursions i fins i tot el dia del seu aniversari. Hem programat les setmanes repartint tasques de la casa, hores de conversa i el que pogués anar sorgint.

En principi, eren dos joves anglesos amb qui aprendríem i practicaríem la seva llengua; però realment ha estat molt més que això: des de veure Barcelona o Montserrat amb els seus ulls, fins a participar de la família amb avis i altres parents… Hem fet de tot i n’estem molt contents. L’experiència la podríem definir com a enriquidora, especial i genial. Nosaltres vam intentar entendre’ls i abocar-nos a ells perquè sabem que no és fàcil estar tant de temps fora del teu país i lluny de la teva família. Vam intentar que se sentissin a gust, per si de cas… però ens ho van posar molt fàcil.

Les dues famílies coincidim en dir que tots dos nois venien predisposats a ajudar, compartir i aprendre, i han acabat fent-se estimar. Són “com un cosí entranyable”. De fet, és una experiència que tornaríem a repetir i que recomanem. Aprofitem aquesta editorial per agrair-los la seva companyia i bonhomia.

Tank you to both of you!

Família Videiella Plazas i Família Rosal Font