“Al nostre col·legi”

Estimat col·legi,

Aquest final te’l dediquem a tu. Ens trobem en el punt on convergeixen tots els camins abans de separar-se, i se’ns fa difícil dir-te adéu.

Han estat molts anys els que hem viscut al teu costat, i permeteu-nos dir, que tots i cadascun de nosaltres ho tornaríem a fer les vegades que fes falta. Tot per no marxar.

Et dirigim així, unes paraules que portem guardades dins nostre des de fa temps: en aquest trajecte, hem après que no som res més que un instant en aquest món, però dins d’aquesta família tots tenim un paper essencial. Totes i tots som una peça clau en aquest engranatge que funciona com a motor de les nostres vides. És aquest el motor que ens feia aixecar-nos cada matí pe entrar i seure a les teves cadires, tot i que de vegades pensàveu que només hi érem per escalfar-les. Realment estem aquí perquè ens fas falta, perquè t’apreciem.

Ens has ensenyat que si s’ha de fer alguna cosa, s’ha de fer bé. Que a la gent se li han de dir les coses mirant-los als ulls, però preguntant al cor. Aquí hem après a somiar. Ens has mostrat que quan treballes i t’esforces sempre tens una mica més de sort, no saps perquè, però la tens. Que un repte és una oportunitat per enfrontar-nos a nosaltres mateixos i descobrir-nos. Que els límits no són res més que murs que encara estan per destruir.

Que malgrat el que ens puguin arribar a dir, les nostres paraules i idees poden canviar el món.

Apreciada escola, som conscients de que no tenim suficients paraules per explicar divuit anys d’història… i d’històries. Tot el que hem pensat, hem sigut i hem dit, romandrà per sempre entre aquestes parets, així com dins nostre. Ens has vist plorar, riure, estudiar i fins i tot copiar. Ens has recolzat en els moments difícils i sobretot, ens has vist créixer. Perquè aquestes parets seran els fonaments del que edificarem en un futur.

Ens fa por deixar-te, que esdevinguis tan sols un record, encara que sabem del cert que sempre podrem comptar amb tu. Hem crescut amb unes arrels sòlides, unides, fortes. I ara, com arbres, busquem tocar el cel. Malauradament, les branques se separen, però tots sabem bé quins són els nostres orígens, quines són les nostres arrels. I és per aquest motiu, per aquestes arrels que hem compartit al llarg de tants anys que sempre sabrem el camí per tornar a casa, per tornar aquí. Avui, escrivim aquesta carta de comiat per a tu, Col·legi Sant Josep. I amb la mà al cor et volem donar les gràcies per tot el que has fet, fas i faràs.

Alumnes de 2n de Batxillerat