Banner Butlletí Informatiu Lligams II

EDITORIAL Butlletí Informatiu Lligams 76 (febrer 2017)

Robòtica educativa a l’Educació Infantil

Si posem  dins una poció màgica Part de la tecnologia aplicada barrejada amb  l’entusiasme i l’esperit creatiu dels nostres petits alumnes,  tot guarnit amb una mica d’il·lusió i molta curiositat obtindrem com a resultat l’aplicació d’un nou  procés  tecnològic a l’aula; és el torn de la ROBÒTICA EDUCATIVA.

De nou la tecnologia a disposició dels nostres petits per tal d’acompanyar-los  i fer més àgil i divertit el camí per assolir nous aprenentatges.

Tot un seguit d’ordres senzilles que seran proposades pels alumnes i executades de manera fidel  pels seus amics Les abelles Robots. Treballarem molts aspectes com les estructures lingüístiques, el treball en equip, les competències lògico-matemàtiques, l’autonomia i la iniciativa personal, lingüística i audiovisual, entre moltes altres… i de retruc,  ens  facilita  l’aprenentatge de l’anglès amb instruccions bàsiques com Go! Start! Pause!…

Observarem doncs que, l’objectiu principal de la Robòtica  Educativa en les primeres etapes de l’ensenyament  no és la formació de futurs enginyers o programadors, tot i que alguns d’ells  potser ho seran. Aquesta però,  els ajudarà a desenvolupar altres habilitats que completaran el seu esquema d’aprenentatges en aquest moment del seu desenvolupament personal i creatiu en un futur.

La robòtica, per tant, està integrada en els processos d’ensenyament-aprenentatge perfectament harmonitzada amb la resta de metodologies tecnològiques integrades a l’aula com són la utilització des ordinadors,  de les tauletes,  la Smart Table a través d’unes aplicacions i programaris adequats.

Estem a la primera fase de treball, la base del qual és el descobriment i aprenentatge partint de l’assaig-error, valorem positivament  els resultats en l’aplicació de la metodologia tant a nivell individual com col·lectiu. Tot i que, cal destacar també  l’alt nivell de satisfacció dels alumnes en arribar al seu propi objectiu. Els permet dirigir de manera autònoma  el seu propi procés d’aprenentatge, on i com hi vull arribar.

Finalment, alumnes, famílies i comunitat  educativa,  us vull convidar a fer un seguiment de les  activitats que hem desenvolupat i que al llarg del curs realitzarem a diferents àrees utilitzant els nostres Bee-bots. Animar-vos a formar part activa  en un futur immediat  per poder continuar aquest projecte de Robòtica Educativa  al llarg de les diferents etapes curriculars i així obtenir el un benefici òptim fruit de la seva aplicació en els processos d’ensenyament aprenentatge.

Per acabar m’agradaria compartir dues frases que, si més no, conviden a la reflexió.

“El futur  te molts noms. Pels dèbils, és el que no podem aconseguir. Pels que tenen por, el desconegut. Pels valents és l’oportunitat.” Victor Hugo (1802-1885)

“Els nens no tenen passat ni futur, per això gaudeixen del present, cosa que gairebé mai ens passa a nosaltres.” Jean de la Bruyère (1645-1966)

Germma Martín Martínez

(Tecnologia aplicada al coneixement-Ed. Inafntil)

EDITORIAL Butlletí Informatiu Lligams 75 (octubre 2016)

Apreciades Famílies,

Encetem aquest nou curs amb forces i ganes renovades. Per als alumnes després de molts dies de vacances escolars, potser fins i tot masses. Per als professors, plenament conscients de la feina que hauran de fer, després d’haver dedicat el més de juliol a reciclar-se i fer algun curs de formació sobre formes d’encarar la Tutoria, de noves tecnologies d’aprenentatge, etc.

S’ha aprofitat la parada escolar per fer una sèrie d’obres de millora i reparacions necessàries per a la bona marxa del Col·legi. Les més importants han estat el canvi de totes les finestres de l’edifici dels “petits“ per finestres d’alumini oscil·lo-batents amb les respectives persianes que milloraran l’aïllament i l’estalvi energètic. Una altra inversió important ha estat la ignifugació de la primera planta de l’edifici dels “grans“. L’any passat ja es va fer la planta baixa. És un tipus d’obra que tot i ser molt costosa, un cop feta quasi bé no es nota. Aquest any ha calgut desmuntar tots els falsos sostres, ignifugar les bigues de ferro i tornar a posar els falsos sostres nous. Amb tot l’enrenou que això comporta. Aquesta inversió és necessària per a tenir la certificació de resistència al foc (tipus R30) i mantenir la Llicència d’Activitat al dia.

Aquest nou curs que acabem de començar, continuarem potenciant les tecnologies digitals com a eines d’aprenentatge, sobretot a l’Ed. Infantil i la Primària. El curs passat vàrem apostar per les tauletes digitals (e-Pad) i enguany ja disposarem de dos carros amb 35 tauletes cadascun que es podran passar per les diferents aules i els alumnes podran utilitzar aquests aparells per a aprenentatges concrets.

També continuarem aprofundint tots els aspectes relacionats amb el domini de la llengua anglesa: formació d’equips de professors, augment d’hores de dedicació a la llengua anglesa, àrees curriculars en anglès, conversa amb “auxiliars” natius, programes especials (Phonix), activitats extraescolars específiques, activitats escolars i concursos en anglès, etc. Aquest curs el conjunt dels nostres alumnes rebran globalment un 303% més d’hores d’Anglès del que exigeix el currículum oficial a Catalunya. És una xifra a tenir molt en compte.

El Col·legi continua amb la seva línia de servei, fermesa, coherència i compromís. I aquests són els valors que cada dia posaran en pràctica 80 professors(res) que són el veritable motor del centre i són plenament conscients que han de  donar el millor de si mateixos i buscar al màxim la qualitat del seu treball. Continuem sent un centre d’ensenyament de “referència” a les comarques d’influència: Alt Penedès, Anoia, Baix Llobregat, Baix Penedès i Garraf. Així ho avalen els resultats acadèmics obtinguts a tots els nivells i sobretot a les Proves d’Accés a la Universitat 2016 i les Avaluacions de Competències realitzades per la Generalitat de Catalunya a 6è de Primària i 4t d’ESO. També ho avalen els indicadors dels standards de qualitat de la NORMA ISO 9001:2015, procés en el qual estem immersos des del curs 2010-11.

Cada any m’agrada recordar-vos que el Col·legi no només “ensenya”, també “educa” persones.  Tal com diu l’escriptor britànic John Ruskin, “educar a un jove no és fer-li aprendre quelcom que no sap, és fer d’ell algú que no existia”. La formació dels fills és un tema polièdric i familiar. Heu de pensar i creure de debò que les famílies heu d’estar “al davant del carro” (no al darrere empenyent), nosaltres només podem col·laborar estretament. La formació dels fills sempre ha estat un tema complicat, però també és veritat que amb sentit comú i molta paciència quasi bé tothom se n’ha sortit prou bé. Si no hi ha formació, no hi ha futur. La formació és la força de l’ascensor social.

D’altra banda, dir-vos també que som ben conscients del recolzament que ens doneu. Aquest curs 2016-17 hem tornat a rebre més de 200 preinscripcions per a ocupar 106 vacants. Aquest curs l’Administració ha derogat el Decret que permetia increments de ratio del 10% com a norma. Permeteu-me que en nom del Patronat de la Fundació, de la Direcció, del Consell Escolar, del Claustre i del Personal d’Administració i Serveis us doni les gràcies a totes les famílies que heu dipositat la vostra confiança un any més en nosaltres, sobretot a les famílies dels 106 alumnes nous, que ens han escollit per primera vegada.  Sense la vostra confiança i el vostre recolzament no podríem fer el que fem ni obtenir els resultats que obtenim.

Desitjar-vos a tots un bon curs, amb bon aprofitament i bons rendiments acadèmics i personals, que ens permetin créixer com a persones i al mateix temps anar construint una societat cada vegada més forta en valors, més cohesionada, més lliure i amb més bones perspectives de futur.

Joan Amat i Marquès

(Dtor Titular)

 

EDITORIAL Butlletí Informatiu Lligams 74 (estiu 2016)

El curs 2011-2012, el col·legi va iniciar la col·laboració amb Càritas Sant Sadurní. Per tant, ja portem quatre cursos i això ens ha de permetre fer una valoració del que ha estat i és aquest projecte.

La nostra comunitat educativa sempre ha tingut molt clar que és molt important educar en valors i aquests, només es poden transmetre a partir de l’exemple. Per aquest motiu vam creure que seria molt educatiu pels nostres alumnes que coneguessin una realitat, en aquest cas Càritas que treballa contra la pobresa i l’exclusió social.

Com ja sabeu, un cop a l’any, una classe del col·legi (des d’Educació Infantil fins a Batxillerat) porta aliments a aquesta institució.

Cada edat ho viu d’una manera diferent, però el que està clar és que aprenen a valorar el que tenim i a entendre que no tothom té les mateixes oportunitats.

Paraules com compartir, ajudar, posar-se en el lloc de l’altre han de formar part del vocabulari dels nostres alumnes des de ben petits. I també han de saber que, fins i tot a casa nostra, no tothom pot gaudir d’un dels drets més fonamentals; tenir el necessari per viure dignament.

Davant d’un món cada vegada més tecnològic i global, no podem deixar de banda que en la nostra escala de valors no hi hagi per damunt de tot la persona; sigui quina sigui la seva raça i la seva confessió.

Aquest és el nostre compromís en aquest projecte i senzillament seguirem fent el que sentencia el lema de Càritas: “Ajuda’ns a ajudar”.

I com diu el Papa Francesc: “ No serveix de molt la riquesa a les butxaques, quan hi ha pobresa en els cors”.

Montserrat Figueras

(Mestra i logopeda)

 

EDITORIAL Butlletí Informatiu Lligams 73 (primavera 2016)

RAMON LLULL (1232-1316) fou uns del primers intel·lectuals medievals que viatjà i disputà arreu d’Europa i la Mediterrània amb el convenciment que els mots eren els més poderosos, imparables i efectius de la seva ART, una ciència que aspirava a explicar totes les ciències, un llenguatge universal al servei del coneixement racional.

En una època d’estretors teològiques com fou l’Edat Mitjana, va ser l’apòstol del multipluralisme i de l’entesa entre pobles. Va concebre Europa i tot el Mediterrani, incloent-hi els musulmans i jueus, com un conjunt de diversitats culturals i religioses que havia d’entendre’s dialogant. A tal efecte, va promoure les primeres “ONGS” amb la creació d’escoles d’idiomes que formarien els missioners que havien de convèncer sense més armes que la força de les paraules. Ell mateix, viatger inqüestionable i apassionat, va arriscar diverses vegades la seva vida en pro d’uns ideals religiosos i culturals inèdits a Europa.

La seva figura és senyera en altres aspectes: va proposar el llatí (llengua sàvia) com  a  llengua d’entesa entre nacions; fou uns dels primers impulsors del diàleg ecumènic amb les esglésies separades de Roma; va ser pioner a utilitzar el català (llengua vulgar) com un mètode d’escriptura per a tractar des de les grans tesis teològiques i filosòfiques fins a les ciències com el dret, la medicina, l’astronomia, l’astrologia, la geometria, la retòrica, la teoria política, la doctrina educativa, les ciències experimentals… i convertir-se, a més a més, en el creador d’una prosa literària que encara ens és referencial avui dia.

Lluny de creure el contrari, la celebració del setè centenari de la mort de l’anomenat BEATUS ILLUMINATUS ens  anima a recordar qui va  saber respectar la diversitat i pluralitat d’una Europa de les nacions que iniciava un camí en comú i que necessitava pensadors i polítics que entenguessin el seu missatge de pau i concòrdia.

Julià Poveda

(Professor llengua i literatura catalanes)

 

EDITORIAL Butlletí Informatiu Lligams 72 (febrer 2016)

Queden lluny aquelles primaveres revolucionàries del 2011, on molts ciutadans de països àrabs reclamaven als seus governs noves polítiques d’obertura, tenint en compte el feble teixit democràtic de les seves societats.

Síria, fou un d’aquests pobles que anhelava aquest somni de llibertat. Aquelles reivindicacions, foren la punta de llança de l’inici d’un conflicte armat que enfrontà l’exèrcit rebel pro-democràtic amb l’exèrcit del règim sirià del president Baixar al-Àssad, que es mostrà reaci a qualsevol canvi.

Després de cinc anys, el conflicte bèl·lic continua. A més a més, s’hi han afegit nous actors a la guerra, entre ells Estat Islàmic, l’exèrcit kurd i tota una sèrie de coalicions internacionals que actuen de forma independent, entre les quals destaquen les liderades pels Estats Units i la Federació Russa.

A dia d’avui, el final del conflicte es veu molt lluny. La història ens demostra que aquestes intervencions estrangeres, no fan més que empitjorar el panorama. Tant és així, que l’actual situació al país és totalment crítica; ciutats on no entren aliments des de fa mesos, assassinats constants i premeditats de civils, falta de medicaments i un llarg etcètera que fan d’aquest tros de terra, una gran presó on hi regna el drama humanitari.

Així doncs, la conseqüència immediata d’aquest conflicte ha estat l’arribada a Europa de molts ciutadans sirians que fugen de la guerra. Personalment, considero lamentable i imperdonable, l’actuació de la majoria d’estats de la Unió Europea, que no han sabut donar resposta a la greu situació que es viu a Síria i que s’ha traduït en la crisi de refugiats més greu des de la II Guerra Mundial.

Però per sort, les iniciatives ciutadanes al marge de qualsevol govern estatal, ens demostren l’enorme diferència de sensibilitats entre els nostres mandataris i el poble ras. Un clar exemple és la iniciativa que va realitzar el Col·legi Sant Josep, una campanya de recollida d’ajuda humanitària destinada a aquelles persones que per decisió pròpia o perquè no tenen una altra alternativa, es queden a Síria lluitant per un futur més lliure a la seva terra.

El Col·legi Sant Josep, juntament amb les entitats que donen suport al poble sirià volem agrair-vos  la vostra col·laboració i solidaritat amb la recollida d’aquests productes.

Visca la llibertat del poble sirià.

Pol Valldeperas

(Professor d’història del Col·legi)

EDITORIAL Butlletí Informatiu Lligams 71 (octubre 2015)

Apreciades Famílies,

Encetem aquest nou curs amb una valoració molt positiva de tots els canvis realitzats a l’organigrama de funcionament que es van posar en marxa a inicis del curs passat.

També valorem molt positivament els objectius aconseguits en el tema de l’ANGLÈS, en el sentit que des de fa tres cursos hem donat un gran impuls a tots els aspectes que potenciïn un bon desenvolupament i aprofundiment del domini de la llengua anglesa: formació d’equips de professors, augment d’hores de dedicació a la llengua anglesa, àrees curriculars en anglès, conversa amb “auxiliars” natius, programes especials (Phonix), activitats extraescolars específiques, activitats escolars i concursos en anglès, etc. En algun moment publicarem un resum detallat a la nostra web sobre tot allò que el centre desenvolupa per a potenciar l’Anglès i fer que el Col·legi esdevingui un centre trilingüe. Cada curs tenim més alumnes que en finalitzar els seus estudis al Col·legi, són capaços d’acreditar el nivell B2 europeu (First). Aquest nou curs ja tenim per primera vegada un grup d’alumnes de 2n de Batxillerat que es prepararan  per acreditar el C1 europeu (Advanced).  Actualment a la Universitat per a poder obtenir el títol de Grau Universitari s’exigeix tenir el nivell B2.

Aquest nou curs també potenciarem de forma especial les tecnologies digitals com a eines d’aprenentatge, sobretot a Primària.  Ens hem decidit per a les tauletes digitals (e-Pad) i disposarem d’un carro amb 35 tauletes que es podrà passar per les diferents aules i els alumnes podran utilitzar aquests aparells per a aprenentatges concrets.

El Col·legi continua amb la seva línia de servei, fermesa, coherència i compromís. I aquests són els valors que cada dia posen en pràctica 80 professors(res) que són el veritable motor del centre i són plenament conscients que han de  donar el millor de si mateixos i buscar al màxim la qualitat del seu treball. Continuem sent un centre d’ensenyament de “referència” a les comarques d’influència: Alt Penedès, Anoia, Baix Llobregat, Baix Penedès i Garraf. Així ho avalen els resultats acadèmics obtinguts a tots els nivells i sobretot a les Proves d’Accés a la Universitat 2015 i les Avaluacions de Competències realitzades per la Generalitat de Catalunya a 6è de Primària i 4t d’ESO. També ho avalen els indicadors dels standards de qualitat de la NORMA ISO 9001:2008, procés en el qual estem immersos des del curs 2010-11.

Cada any m’agrada recordar-vos que el Col·legi no només “ ensenya ”, també “educa” persones.  Tal com diu l’escriptor britànic John Ruskin, ” educar a un jove no és fer-li aprendre quelcom que no sap, és fer d’ell algú que no existia”. La formació dels fills és un tema polièdric i familiar. Heu de pensar i creure de debò que les famílies heu d’estar “al davant del carro” (no al darrere empenyent), nosaltres només podem col·laborar estretament. La formació dels fills sempre ha estat un tema complicat, però també és veritat que amb sentit comú i molta paciència quasi bé tothom se n’ha sortit prou bé. Si no hi ha formació, no hi ha futur.

D’altra banda, dir-vos també que som ben conscients del recolzament que ens doneu. Aquest curs 2015-16 hem tornat a rebre més de 200 preinscripcions per a ocupar 124 vacants.  L’iniciem amb 1210 alumnes, aquesta és la nostra força i el nostre millor actiu. Permeteu-me que en nom del Patronat de la Fundació, de la Direcció, del Consell Escolar, del Claustre i del Personal d’Administració i Serveis us doni les gràcies a totes les famílies que heu dipositat la vostra confiança un any més en nosaltres, sobretot a les famílies dels 124 alumnes nous, que ens han escollit per primera vegada.  Sense la vostra confiança i el vostre recolzament no podríem fer el que fem ni obtenir els resultats que obtenim.

Desitjar-vos a tots un bon curs, amb bon aprofitament i bons rendiments acadèmics i personals, que ens permetin créixer com a persones i al mateix temps anar construint una societat cada vegada més forta en valors, més cohesionada, més lliure i amb més bones perspectives de futur.

Joan Amat i Marquès

(Dtor Titular)

EDITORIAL Butlletí Informatiu Lligams 70 (juny 2015)

I si gaudim?

Els alumnes posen cares estranyes cada vegada que els parlem de la importància de llegir. Ells hi veuen una feina feixuga i obligada. I si simplement gaudissin? I si simplement recordessin que quan eren petits els fascinava escoltar històries i tancar els ulls i traslladar-se a mons fantàstics o simplement diferents del moment que era present?

No conec a cap nen o nena a qui no li agradi que li expliquin històries, a qui no li agradi descobrir nous horitzons. Per què no els agrada llegir? Potser s’han oblidat del què se sentia, del què era gaudir d’una història intrigant o d’aventures o de…

Potser el món s’ha tornat massa tècnic, i els fulls d’un llibre ja no són tan atractius, encara que es presentin en format digital. Però és que els llibres ens aporten coneixement! Ja sé, ja sé que direu que internet també ho fa, però quantes persones es llegeixen un article o un llibre directament des d’internet a l’ordinador? No massa, doncs provoca mal de cap immediat. Hi llegim informacions curtes i que resulten efímeres, que oblidem ràpidament i passem a una altra cosa.

Els llibres calen en nosaltres, ens aporten punts de vista diferents, maneres de veure les coses diferents, a obrir la nostra ment, a plantejar-nos coses que ni havíem imaginat, són crítics, són inspiradors… Perquè els llibres ens ensenyen a pensar i el pensament ens fa lliures!

Sònia Martínez Tortajada

(Tutora de 1r d’ESO)

 

EDITORIAL Butlletí Informatiu Lligams 69 (maig 2015)

Vivim en constants moments de canvis; on l’acceleració supera la calma, la reflexió, el contacte, el diàleg, la conversa…

Ens cal seure i estar atents enmig de tota aquesta pressa per arribar qui sap on.

Els educadors veiem, des de la nostra posició, una realitat que ens fa estar molt alertes; ens fa canviar l’enfoc quan quelcom no funciona com cal, realineant hàbits, pactant compromisos, compartint disciplina.

Des d’aquest fascinant món de l’educació, som conscients de quina és la tasca a seguir. Una tasca que dia rere dia iniciem amb il·lusió, molta il·lusió; sabem quina és la nostra responsabilitat i aportació en el món de l’ensenyament.

La nostra línia educativa sempre s’ha basat en l’educació integral de l’alumne. Des d’un punt de vista acadèmic pretenem que aconsegueixi , a nivell professional, tot allò que es proposi a la vida; convidant sempre a la cultura de l’esforç i aplicant la tècnica assaig- error fins a obtenir els resultats que corresponen a cadascú.  Des d’un punt de vista personal, treballem per aconseguir persones amb una fortalesa  que el porti a gestionar correctament les seves emocions per tal que sigui una persona feliç. Aquest adjectiu-feliç– no està usat de manera pretensiosa ni de manera fàcil. Està usat de forma conscient, sabent que la felicitat es va aconseguint a base de marcar-nos objectius que ens il·lusionin i cercant amb il·lusió el camí per aconseguir-los.

I aquest és el nostre repte!

Mercè Sánchez Camps

(Sotsdirectora)

 

EDITORIAL Butlletí Informatiu Lligams 68 (març 2015)

Quan a mitjans del curs passat la Direcció em va convocar  per proposar- me la Direcció Pedagògica del Col·legi, no vaig dubtar en acceptar i assumir les responsabilitats que comporta la posició. Aquesta mostra de confiança reforça i potencia, encara més, el meu grau de de compromís i implicació al Col·legi.

La meva vinculació professional al Centre s’inicia l’any 2000, tot just havent finalitzat la carrera de Matemàtiques.  Com a ex alumne del centre i amb una manifesta  inquietud per la docència vaig incorporar-me amb il·lusió i entusiasme al Departament de Ciències per impartir classes de matemàtiques a Secundària i més tard a Batxillerat. Posteriorment, vaig agafar diferents tutories fins a l’actualitat que estic portant la tutoria de segon de Batxillerat. Des del primer dia he treballat per integrar-me a l’activitat escolar i mostrar-me participativa i col·laboradora amb els meus companys, el  professorat, dels quals he après i aprenc diàriament. De la mateixa manera que he intentat ser propera i accessible als alumnes i a les famílies.

Des de fa quatre anys estic liderant i coordinant el Projecte Qualitat el qual és un model d’ Excel·lència Educativa que consisteix en la implementació d’un sistema de gestió per a la millora continua del centre que implica la revisió de tots els processos que tenen lloc a l’escola, l’obtenció de la Norma ISO 9001:2008, i el més important, millorar el servei educatiu que oferim als nostres alumnes i a les seves famílies. L’objectiu és aconseguir la Certificació el curs 2015-16.

Aquest nou repte professional i personal que inicio comporta orientar, definir prioritats i prendre decisions alineades amb la missió, els objectius i les necessitats actuals i de futur del Col·legi. Disposem d’un bon equip de professionals al centre i hem d’aprofitar aquest talent per tal de dirigir els esforços en la direcció adient.

Actualment, a nivell pedagògic, l’escola ha  introduït nous processos digitals integrats a la metodologia de l’aula a Educació Infantil, reforçant d’aquesta manera la presència d’eines multimèdia i digitals interactives  presents també a la resta de nivells educatius. Així mateix, estem desenvolupant el projecte d’Escola Multilingüe amb l’objectiu que els nostres alumnes assoleixin unes capacitats optimes d’expressió oral i escrita en català, castellà i anglès. Dins de les línies estratègiques del centre pretenem que els nostres alumnes puguin arribar a la universitat amb el millor nivell de formació possible.

Tot això no podria dur-se a terme sense  totes les famílies que confieu en el nostre Projecte Educatiu i porteu els vostres fills al nostre Col·legi. És per a ells que treballem dia a dia, amb l’objectiu d’aconseguir una bona formació tant personal com acadèmica de tots els nostres alumnes.

En definitiva, entre tots, hem de seguir educant i ensenyant, tot fomentant la cultura del treball, de l’esforç i estimular l’interès per la feina ben feta i així poder  millorar cada dia.

Núria Julià Casanovas

(Directora Pedagògica)

 

EDITORIAL Butlletí Informatiu Lligams 67 (octubre 2014)

Apreciades Famílies,

A quinze dies de començar el curs ja tenim la base d’adreces electròniques actualitzada per poder-vos enviar comunicacions. Aprofito per enviar-vos la primera del nou curs 2014-15.

Comencem aquest nou curs amb una sèrie de canvis a l’Organigrama del Col·legi, que és interessant que conegueu. En primer lloc, dir-vos que el fins ara Director Titular de la Fundació, Sr. Pere Casanovas Carbó, s’ha jubilat a la totalitat i les seves funcions d’Administració les ha assumit la Sra. Margarita Luján Escoto i les de Titular les he assumit jo personalment. En els centres privats la llei entén la figura del Titular com una mena de director general. Fins el dia d’avui jo exercia de Director Pedagògic i també realitzava moltes funcions pròpies del Titular ( Preinscripció i Matrícula, Cap de Personal, Serveis, Representació, etc). Ara n’hauré d’assumir algunes més de noves i deixar-ne d’altres, bàsicament la Direcció Pedagògica.

A conseqüència d’aquest canvi, la Direcció Acadèmica o Pedagògica  l’assumirà la Sra. Núria Julià Casanovas (fins ara Cap de Qualitat i Tutora de Batxillerat). Aquesta figura és la que els Pares i Alumnes entenen com a “ Director (a) “ pròpiament dit.

També el fins ara sotsdirector del centre, Sr. Pere Ribé Vila, s’ha jubilat parcialment i les seves funcions de Sotsdirecció les assumirà la Sra. Mercè Sánchez Camps, que venia exercint de Coordinadora de 1r i 2n d’ESO. Aquesta Coordinació de 1r cicle d’ESO l’assumirà la Srta. Marta Carbó Casanellas.

La Sra. Conxita Ridorsa Nadal, fins ara Coordinadora de Batxillerat, també s’ha jubilat parcialment i les seves funcions directives les assumirà la Sra. Mercè Pallarès Riba.

S’ha creat la figura del Director Tècnic, el Sr. Jordi Font Cardús, que fins ara exercia de Coordinador Telemàtic, passarà a ser el col·laborador necessari de l’equip de direcció per a temes bàsicament informàtics i de gestió acadèmica i administrativa ( web, plataforma Alèxia, Qualiteasi, avaluació, programes comptables ….)

També s’ha creat la figura de Cap de Protecció i Manteniment que exercirà el Sr. Joan Grases Simón.

I finalment s’ha creat la figura de Coordinadora d’Anglès que serà la Sra. Adelfa Mora Estrada, que vetllarà i impulsarà totes les programacions, actuacions i altres aspectes relacionats en fer de l’ANGLÈS un dels objectius prioritaris del Col·legi.

Com podeu veure, són molts  canvis de cop i s’han de pair bé.  De totes maneres, estic segur que seran un èxit per al Col·legi.  Hi ha una bona línia de centre traçada amb fermesa, coherència i compromís. I aquests són els valors que seguiran les persones que assumeixen les noves responsabilitats. No vénen del “no res”, ja estan al centre des fa  molts anys exercint càrrecs de responsabilitat i fent-ho bé.  I sobretot, aquests canvis tenen lloc en un moment de fortalesa del centre  (tenim el nombre màxim d’alumnes, tenim els millors resultats acadèmics i som un centre de referència a cinc comarques).

D’altra banda, dir-vos també que som ben conscients del recolzament que ens doneu. Aquest curs 2014-15 hem tornat a rebre unes 200 preinscripcions per a ocupar 140 vacants.  Aquest fet ens indica que el nostre projecte és exitós i que tot i la crisi econòmica que continua acompanyant-nos, les famílies continueu valorant el nostre Col·legi.

Els Professorat, que és el motor més important del centre, és plenament conscient que ha de  donar el millor de sí mateix i buscar al màxim la qualitat del seu treball. Continuem sent un centre d’ensenyament de “referència” a les comarques d’influència: Alt Penedès, Anoia, Baix Llobregat, Baix Penedès i Garraf. Així ho avalen els resultats acadèmics obtinguts a tots els nivells i sobretot a les Proves d’Accés a la Universitat 2014 (vegeu estadística adjunta). També ho avalen els indicadors dels standards de qualitat de la NORMA ISO 9001:2008, procés en el qual estem immersos des del curs 2010-11. És molt important per a totes les famílies que sapigueu que els vostres fills estudien en un centre que compleix tots els standards de Qualitat – Excel·lència en els processos d’ensenyament, d’aprenentatge i de gestió que la NORMA ISO estableix per a tot Europa.

Cada any m’agrada recordar-vos que el Col·legi no només “ ensenya ”, també “forma” persones. La formació dels fills és un tema familiar. Heu de pensar i creure de debò que les famílies heu d’estar “al davant del carro” (no al darrere empenyent), nosaltres només podem col·laborar estretament. La formació dels fills sempre ha estat un tema complicat, però també és veritat que amb sentit comú i molta paciència quasi bé tothom se n’ha sortit prou bé. Si no hi ha formació, no hi ha futur. Possiblement ens volen fer creure que educar és fàcil, que consisteix a dir sempre que sí a tot i no posar límits a res. La realitat ens demostra any rere any que aquest sistema proteccionista i de deixar fer amb llibertat “absoluta” només genera individus desvalguts socialment. Si volem tenir uns alumnes amb un futur “ mínimament digne “, no n’hi prou amb un ensenyament de qualitat, també falta una bona formació en valors des de petits i fer-los-hi entendre que al Col·legi s’hi va bàsicament a estudiar i a “formar-se”, per tant com a mínim han de venir ben esmorzats, ben dormits i ben “vestits”. Si ho feu així, nosaltres podrem fer molt per a la formació dels vostres fills.

Aquest nou curs l’iniciem amb 1216 alumnes, aquesta és la nostra força i el nostre millor actiu. Permeteu-me que en nom del Patronat de la Fundació, de la Direcció, del Consell Escolar, del Claustre i del Personal d’Administració i Serveis us doni les gràcies a totes les famílies que heu dipositat la vostra confiança un any més en nosaltres, sobretot a les famílies dels 140 alumnes nous, que ens han escollit per primera vegada.  Sense la vostra confiança i el vostre recolzament no podríem fer el que fem ni obtenir els resultats que obtenim.

Desitjar-vos a tots un bon curs, amb bon aprofitament i bons rendiments acadèmics i personals, que ens permetin créixer com a persones i al mateix temps anar construint una societat cada vegada més forta en valors, més cohesionada, més lliure i amb més bones perspectives de futur.

Joan Amat i Marquès

(Dtor- Titular)

 

EDITORIAL Butlletí Informatiu Lligams 66 (juny 2014)

Mira’t. Et veus? Ocupes tot el mirall.

El gimnàs se’t fa petit, igual que les aules i el menjador.

El temps se t’ha escapat com a sorra fina, marxes.

Des d’aquí he vist petits creuant el pati, esverats, amb sabates acabades d’estrenar, i he sentit l’olor de llibres nous, i he observat els xiquets que just arribaven, posant-se de puntetes al taulell per veure les bosses que contenien tot allò que els portaria de bòlid el curs vinent.

I les files, que tu també vas fer, i les taques de la bata, i els colors de la pintura dels divendres a la tarda.

Però aquesta imatge se’n va, i torna la de la veritat, la de nois i noies que comenceu la vida adulta i sortiu de les portes que tant de temps us han fet de llar.

I la carpeta viatgera que ara és un cartipàs ple de gom a gom, el comptar amb els dits que heu convertit en calculadores d’allò més complexes, heu deixat de fer medi per fer biologia, heu canviat les socials per la geografia i ara fins i tot escriviu en llatí quan abans amb prou feines podíeu amb l’anglès.

I el cor, compungit, en deixar enrere les gomes, els cromos i les baldufes; i substituir-ho per exàmens i cafès carregats.

I et veig, i dins dels teus ulls, veig una complicada barreja de sensacions: l’emoció, les ganes de volar sol i començar nous projectes, però també tristesa, per haver de deixar enrere allò que ha estat la teva referència durant dotze anys.

L’únic que et queda ara és mirar enrere i agrair tot allò profitós que l’Escola t’ha proporcionat, perquè desitjo que els records t’acompanyin en aquest llarg camí que avui comences.

Alumnes de 2n de Batxillerat

 

EDITORIAL Butlletí Informatiu Lligams 65 (maig 2014)

L’experiència d’acollir un jove estranger a casa resulta atractiva però alhora inquietant. No saber com serà el seu caràcter, pensar que la seva adaptació pot resultar difícil, desconèixer què menja o quins costums tenen a casa seva… són incògnites que fan que tots els membres de les famílies acollidores estiguem una mica neguitosos.

Abans que arribessin en Nicolas i en Richard, a les nostres cases teníem un sac de preguntes esperant resposta: Com serien físicament? Es trobarien a gust amb nosaltres? Podríem compartir jocs i debats? I els caps de setmana? Se’ns faria pesat? Els agradarà l’habitació que els hem preparat? Portaran molt d’equipatge?

De moment sabíem el nom, l’edat, la procedència i poca cosa més. Però el dia que els vam conèixer ja vam intuir que els tres mesos que tindríem aquests nois a cada serien enriquidors. I així va ser!

Ara que ja han canviat de residència, els enyorem. Amb ells hem compartit taula, sofà, cotxe, xerrades, jocs, caps de setmana de viatge, excursions i fins i tot el dia del seu aniversari. Hem programat les setmanes repartint tasques de la casa, hores de conversa i el que pogués anar sorgint.

En principi, eren dos joves anglesos amb qui aprendríem i practicaríem la seva llengua; però realment ha estat molt més que això: des de veure Barcelona o Montserrat amb els seus ulls, fins a participar de la família amb avis i altres parents… Hem fet de tot i n’estem molt contents. L’experiència la podríem definir com a enriquidora, especial i genial. Nosaltres vam intentar entendre’ls i abocar-nos a ells perquè sabem que no és fàcil estar tant de temps fora del teu país i lluny de la teva família. Vam intentar que se sentissin a gust, per si de cas… però ens ho van posar molt fàcil.

Les dues famílies coincidim en dir que tots dos nois venien predisposats a ajudar, compartir i aprendre, i han acabat fent-se estimar. Són “com un cosí entranyable”. De fet, és una experiència que tornaríem a repetir i que recomanem. Aprofitem aquesta editorial per agrair-los la seva companyia i bonhomia.

Tank you to both of you!

Família Vidiella Plazas i Família Rosal Font

 

EDITORIAL Butlletí Informatiu Lligams 64 (gener 2014)

Els videojocs, els emotikonos, els gestos, els números de móvil dels meus amics, que no recordo “gràcies” a la hipermemòria del meu potent aparell, la contrasenya de l’ordinador, a hores d’ara un ultrabook, que m’obliga cada tres per quatre a canviar-la, els cables i botons que cal primer de la superpissarra, el pin el telèfon, que acabo de substituir per una seqüència gràfica, l’enèsima temporada de la sèrie de moda que segueixo, ara premiada amb dos o tres globus d’or i a més ara ja no cal que la vegi a la tirànica televisió, l’e-book que m’han regalat, a contracor…

Tot un món que ens envolta, que ens acosta, que ens fa homogenis, massa semblants fins i tot els uns als altres, però que ens allunya alhora, perquè ens aïlla, ens separa, doncs ens permet comunicar-nos, estar connectats, sí, però, contradictòriament, a distància, massa a distància! De manera que fins i tot, de vegades, ens empeny a dir, a escriure, frases que mai no ens haguéssim dit “tête à tête” i que d’aquesta manera, emparats en l’espai que ens protegeix som capaços de deixar-les anar tal com raja.

Curiosament aquesta necessitat de comunicar-nos és viva, existeix i existirà, doncs l’home, i la dona, és clar, com deia Aristòtil és un ésser social i com a tal té, tenim, aquest imperatiu categòric que ens defineix com a éssers racionals, perquè qui no té la necessitat imperiosa d’enviar un whatsapp en un moment donat per a fer partícip el teu amic, o no tan amic, d’allò que acabes de presenciar, de llegir, de sentir?…

La nostra adaptació als temps que vivim és extraordinària, hem estat capaços de fer ús de les noves tecnologies i d’acostar-les tant com ens és possible al tarannà de cadascun de nosaltres, ens estem reinventant dia rere dia, no deixem de sorprendre’ns de la capacitat extraordinària que tenim per fer-nos amb allò més nou.

Però potser ens hem d’aturar davant l’abisme i pensar tot mirant de cua d’ull endarrere, per poder fer un acte intern de reflexió que ens permeti trobar-nos, tornar a obrir el nostre món, evitar fer-lo petit, no reduir-lo ni tancar-lo.

En aquest punt no puc evitar la nostàlgia de pensar en la textura dels meus llibres, en a il·lusió d’aquell Maria Moliner que em van regalar quan tot just començava la universitat, en les olors dels meus llapis, en el guix que continuo fent servir a diari… i no em sembla estranya aquesta combinació, no, no ho és, és perfectament compaginable aquest món paral·lel que ens envaeix i que sovint ens subjuga amb aquest fet habitual ens permet tenir a prop objectes que no hem de perdre, que no hem de deixar morir en l’oblit, malgrat que alguns ja els vegin agonitzant.

Helena Niubò Bonsom

Cap del departament de llengües

 

EDITORIAL Butlletí Informatiu Lligams 63 (octubre 2013)

 

Benvolgudes Famílies,

Comencem un nou curs escolar ben conscients de la problemàtica que ens toca viure, però també ben conscients del recolzament que ens doneu. Aquest curs 2013-14 hem rebut quasi 200 preinscripcions per a ocupar 105 vacants. Aquest fet ens indica que el nostre projecte és exitós i que tot i la crisi econòmica que continua acompanyant-nos, les famílies continueu valorant el nostre Col·legi.

Aquest recolzament ens permet tirar endavant la nostra feina amb fermesa i poder fer inversions necessàries. Per exemple, aquest curs estrenem una gran “sala de lectura i estudi” ubicada a l’antiga sala recreativa, que té una capacitat per a uns cent alumnes.

D’altra banda, el professorat, que és el motor més important del centre, és plenament conscient que ha de donar el millor de si mateix i buscar al màxim la qualitat del seu treball. Continuem sent un centre d’ensenyament de “referència” a les comarques d’influència: Alt Penedès, Anoia, Baix Llobregat, Baix Penedès i Garraf. Així ho avalen els resultats acadèmics obtinguts a tots els nivells i sobretot a les Proves d’Accés a la Universitat 2013 (vegeu estadística adjunta). També ho avalen els indicadors dels estandards de qualitat de la NORMA ISO 9001:2008, procés en el qual estem immersos des del curs 2010-11. És molt important per a totes les famílies que sapigueu que els vostre fills estudien en un centre que compleix tots els estandards de Qualitat – Excel·lència en els processos d’ensenyament, d’aprenentatge i de gestió que la NORMA ISO estableix per a tot Europa.

Conscients de la gran importància que té la Llengua Anglesa continuem amb el projecte “Science” (matèries de Naturals i Socials impartides en Anglès) a 1r, 2n i 3r d’Educació Primària i comencem un nou Projecte d’Auxiliars de Conversa (PAC) que consistirà en disposar de 3 nois/noies d’origen anglosaxó durant tot el curs perquè puguin “conversar” o fer altres tasques de relació i/o convivència amb tots els alumnes del centre durant una hora a la setmana en grup reduït durant tot el curs. Pensem que serà una inversió molt petita si ho comparem amb els beneficis que els alumnes poden obtenir. Aquests auxiliars són acollits per una família durant un trimestre. Així doncs, per a tres auxiliars necessitàvem nou famílies acollidores. Se n’han ofert més de cinquanta. Això demostra la bona predisposició de les famílies i el gran interès en potenciar l’Anglès. Aprofito per a donar les gràcies a totes elles.

Cada any m’agrada recordar-vos que el Col·legi no només “ensenya”, també “forma” persones. La formació dels vostres fills és unt ema familiar. Cada any us ho recordo, però no ho puc evitar. Heu de pensar i creure de debò que les famílies heu d’estar “al davant del carro” (no al darrere empenyent), nosaltres només podem col·laborar estretament. La formació dels fills sempre ha estat un tema complicat, però també és veritat que amb sentit comú i molta paciència quasi bé tothom se n’ha sortit prou bé. Si no hi ha formació, no hi ha futur. Possiblement ens volen fer creure que educar és fàcil, que consisteix a dir sempre que sí a tot i no posar límits a res. La realitat ens demostra any rere any que aquest sistema proteccionista i de deixar fer amb llibertat “absoluta” només genera individus desvalguts socialment. Si volem tenir uns alumnes amb un futur “mínimament digne”, no n’hi ha prou amb un ensenyament de qualitat, també falta una bona formació en valors des de petits i fer-los entendre que al Col·legi s’hi va bàsicament a estudiar i a “formar-se”, per tant com a mínim han de venir ben esmorzats, ben dormits i ben “vestits”. Si ho feu així, nosaltres podrem fer molt per a la formació dels vostres fills.

Aquest nou curs l’iniciem amb 1200 alumnes (uns 30 més que el curs passat), aquesta és la nostra força i el nostre millor actiu. Permeteu-me que en nom del Patronat de la Fundació, del Consell Escolar, del Claustre i del Personal d’Administració i Serveis us doni les gràcies a totes les famílies d’aquests alumnes que heu dipositat la vostra confiança un any més en nosaltres, sobretot a les famílies dels 137 alumnes nous, que ens han escollit per primera vegada. Sense la vostra confiança i el vostre recolzament no podríem fer el que fem ni obtenir els resultats que obtenim. Desitjar-vos a tots un bon curs, amb bon aprofitament i bons rendiments acadèmics i personals, que ens permetin créixer com a persones i al mateix temps anar construint una societat cada vegada més forta en valors, més cohesionada, més lliure i amb més bones perspectives de futur.

Joan Amat i Marquès

Director

 

EDITORIAL Butlletí Informatiu Lligams 62 (juny 2013)

 

EL MAR DEL CONEIXEMENT

Us podríeu imaginar un espai on ja des de petits vivíem tots junts? Des del primer moment vam ser acollits amb afecte i podíem gaudir de la seguretat i de l’ensenyament com a activitat quotidiana.

Encara recordem l’uniforme bàsic; aquella bata que els dies de plàstica guarníem amb tantes pintures. A més a més, els de fora no s’oblidaven mai d’alimentar-nos cada dia amb els valors més importants de la vida: l’amistat, el coneixement, l’amor, la justícia, l’ètica, entre d’altres. Teníem certs límits en aquell espai però a través d’un vidre transparent sentíem curiositat per observar el nostre entorn. Amb l’experiència i l’ajuda dels més grans, anàvem creixent sense por, malgrat els problemes que poguessin sorgir. Fixeu-vos si n’hem après de coses, que vam començar amb els colors i hem acabat amb els integrals.

De tant en tant, arribaven en aquell espai nous companys; d’altres decidien marxar, però la seva presència ja havia deixat aquell record inesborrable i viu en la nostra memòria.

A poc a poc, ens fèiem grans, potser amb temors, potser amb esperança o il·lusions. Aquell recinte cada dia s’anava esberlant a poc a poc sense adornar-nos-en. Era l’avís que les coses canviarien i així també el rumb de la nostra vida. Totes les històries tenen un final. Aquesta ha implicat esforç i constància, llàgrimes i somriures al llarg de molts anys. No obstant, malgrat se’n desprengui nostàlgia d’aquest desenllaç, cal tenir en compte que en finalitzar una etapa, se’n comença una altra. I cal dir que aquesta peixera s’està a punt de fragmentar en mil bocins. Aquest és el quid de la qüestió: tindrem en les nostres mans el poder de decisió, les barreres s’hauran enfonsat i ja serem lliures al mar. Al mateix temps, esdevindrem la millor versió de nosaltres mateixos en qualsevol tasca realitzada.

Sempre agrairem molt profundament el paper que ha tingut el col·legi en les nostres vides. En el transcurs dels dies i amb la cooperació de tots, hem anat construint la base fonamental del nostre futur, amb més o menys obstacles, però ho hem aconseguit. Ara ha arribat el moment d’embarcar-nos en una nova aventura i triomfar!

Esther Viñas Esmel i Iolanda Mitjans Suriol

Alumnes de 2n de Batxillerat en el seu conjunt

 

EDITORIAL Butlletí Informatiu Lligams 61 (abril 2013)

 

CONSELL DE DIRECCIÓ: UNA MODALITAT DE PARTICIPACIÓ DELS PARES AL COL·LEGI

Diu un vell proverbi africà que per educar un nen cal la tribu sencera. Les societats democràtiques occidentals han esdevingut al llarg de les darreres dècades individualistes i poc participatives en les institucions i òrgans de decisió públics. Aquest fet ha propiciat que la realitat es construís a la mida d’aquells que ostentaven el poder gràcies al suport només d’una part de la població que hi tenia interès. La resta, prou que la coneixem.

Potser un dels pocs efectes positius de la severa crisi econòmica que patim és la reacció ciutadana en involucrar-se en moviments de denúncia, de control, d’exigència i de protesta de formes alternatives d’entendre i construir la societat.

L’escola a més de ser el recinte on incorporen coneixements, és per als infants un dels primers escenaris d’assaig de la vida en societat.

Les escoles públiques catalanes disposen de les Associacions de Pares i Mares (AMPA) com un dels òrgans de participació en la dinàmica escolar.

El Col·legi Sant Josep, pel fet de ser un centre privat concertat té una organització específica pel que fa als òrgans participatius. En lloc de l’AMPA existeix una estructura que facilita la participació de les mares i pares en tot allò relacionat amb el dia a dia i l’evolució del Col·legi. Aquesta estructura està constituïda pel Consell de Direcció. Aquest òrgan està engranat amb el Consell de Pares Delegats, en el qual hi participen directament els pares i mares que són els delegats de cada curs.

El Consell de Direcció assessora i suggereix qüestions relacionades amb el batec diari del Col·legi. Està constituït per nou pares i mares que es reuneixen quinzenalment amb el director, sotsdirector i administrador. Aquests pares del Consell de Direcció es reuneixen dues vegades per any escolar amb els pares delegats de cada curs i els responsables acadèmics de cada Cicle. S’organitzen reunions separades per cada cicle de manera que els pares delegats poden fer arribar al Col·legi les valoracions, propostes i suggeriments que a la vegada els hi ha tramès els pares i mares, directament o bé per correu electrònic. Finalment, tota la informació recollida es trasllada als responsables acadèmics i de gestió del Col·legi.

Altres formes de participació de les mares i pares –i fins i tot àvies i avis- són col·laboracions voluntàries en tallers específics, on aquests poden ensenyar alguna tècnica que dominen, la participació en els equips esportius del Col·legi, xerrades d’una mare o pare expert/a en algun tema d’interès per als alumnes, etc.

Són diferents modalitats que les mares i pares disposem –junt amb la família, amics i el municipi on residim- per a transmetre coneixements, actituds, valors i normes com si d’una micro-societat es tractés, com la tribu del proverbi africà.

Membre del Consell de Direcció

Joan Almirall 

 

EDITORIAL Butlletí Informatiu Lligams 60 (gener 2013)

L’art de pensar

Pensar és una activitat pròpiament humana que ens permet conèixer qui som, expressar les nostres idees i entendre el món que ens envolta. És per això que fomentar l’exercici d’ aquesta capacitat hauria de ser una de les prioritats essencials de qualsevol proposta que pretengui ser educativa.

Tots volem que els nostres fills i els nostres alumnes pensin per ells mateixos, puguin fer tries lliures, siguin responsables i projectin vides coherents. No obstant, sovint contribuïm a dificultar aquest procés de creació personal i individual, ja que vivim sense temps per aturar-nos a pensar. La falta de temps és una de les causes principals de la “crisi del pensar”. Quan no hi ha temps per pensar actuem ràpid i segons criteris d’utilitat, deixem arraconats el plaer i la lentitud de la reflexió i perdem la llibertat que dóna contemplar les múltiples possibilitats que es presenten davant de cada situació. És així com donem l’exemple de la immediatesa, que tots els que no són adults repeteixen tan fidelment. És una contradicció exigir que fills i alumnes pensin quan no ens prenem ni per nosaltres mateixos el temps per fer-ho. Pensar s’ha convertit en un art en el què estem poc habituats.

Crec que seria injust donar tota la responsabilitat de “la mandra del pensar” a la societat actual. Sí que és ben cert que tots vivim immersos en un present constant que no convida ni al diàleg interior ni al diàleg amb els altres, i per tant, aquesta distància tant individual com col·lectiva ens porta a atrofiar les inherents capacitats que tenim com a éssers humans. També és cert que les noves generacions han d’assumir la part de responsabilitat que els pertoca i implicar-se més en la construcció de les seves opinions i decisions. Però tot això no ho poden fer sense referents clars i segurs, referents que hem de donar-los nosaltres amb la nostra pràctica quotidiana. Si volem contribuir a fer una societat més crítica i més lliure hem de revisar les nostres limitacions i mancances per modificar i transformar a partir de la pròpia experiència, les experiències d’aquells a qui pretenem educar.

Cap de Departament de Ciències Socials

Anna Borja 

 

EDITORIAL Butlletí Informatiu Lligams 59 (setembre 2012)

Benvolgudes Famílies,

Comencem el nou curs escolar immersos encara en la enutjosa “crisi” sense veure’n el final. Això fa que moltes famílies ho passin malament i es vegin obligades a retallar partides importants de la seva economia familiar. Afortunadament la majoria de famílies del Col·legi continuen donant prioritat a la formació i educació dels seus fills.

Com a Col·legi privat, som ben conscients d’aquest esforç familiar. Tot i que les retallades de l’Administració continuen a pas ferm, nosaltres també continuem amb pas ferm donant els mateixos serveis i els ampliem en molts aspectes. El professorat, que és el motor més important del centre, és plenament conscient que ha de continuar donant el millor de sí mateix i buscar al màxim la qualitat del seu treball, tot i les retallades que també l’afecten. Continuem sent un centre d’ensenyament de “referència” a les comarques d’influència, així ho avalen els resultats acadèmics obtinguts a tots els nivells i sobretot a les Proves d’Accés a la Universitat 2012. També ho avalen els indicadors dels standards de qualitat de la NORMA ISO 9001:2008, procés en el qual estem immersos des del curs 2010-11.

Conscients de gran importància que té la Llengua Anglesa i que tindrà encara més per al futur dels vostres fills, el Col·legi ha implementat més hores i més dedicació a les classes d’Anglès. I sobretot hem aconseguit, sense augment de costos i per tant de quotes, posar en marxa una gran aspiració de molts pares que és començar a fer assignatures en “ anglès”. Aquest nou curs començarem fent les “socials” i les “naturals” del 1r cicle d’Ed. Primària (1r i 2n) en ANGLÈS. Hi hem posat molts esforços i molta il·lusió, és un projecte llarg que només comença, a mesura que vagin passant els cursos l’anirem estenent cada cop més amb l’objectiu que els nostres alumnes arribin a la Universitat amb òptims nivells i competències en aquesta llengua. Tots esperem que sigui un gran pas endavant i que tinguem la col·laboració de totes les famílies.

Ara bé, el Col·legi no només “ ensenya ”, també “ forma ” persones. La formació dels fills és un tema familiar, nosaltres només podem col·laborar estretament. Moltes vegades els nostres fills mostren conductes egoistes, mandroses, passives i poc col·laboradores. Hem de ser conscients que això pot ser conseqüència de tenir tot el necessari sense fer res per aconseguir-ho. La majoria dels nostres fills ho tenen quasi bé tot, sense cap contraprestació per part seva. És normal que vulguem fer feliços als nostres fills i que per aconseguir-ho fem tot el possible, però el que no és raonable és fer-ho per “tenir-los contents”.

Per aconseguir que els nostres fills siguin emprenedors i constants cal un entrenament adequat basat principalment en les següents estratègies: ensenyar-los a resistir amb esforç, ensenyar-los a emprendre i ensenyar-los a ser capaços de resignar-se quan s’escaigui. Amb sentit comú, només amb aquests valors aconseguirem que sigui una persona feliç i que no sigui esclava dels seus capricis.

Aquest nou curs l’iniciem amb 1170 alumnes (25 més que el curs passat), aquesta és la nostra força i el nostre millor actiu. Permeteu-me que en nom del Patronat de la Fundació, del Consell Escolar, del Claustre i del Personal d’Administració i Serveis us doni les gràcies a totes les famílies d’aquests alumnes que heu dipositat la vostra confiança un any més en nosaltres, sobretot a les famílies dels 155 alumnes nous, que ens han escollit per primera vegada. Sense la vostra confiança i el vostre recolzament no podríem fer el que fem ni obtenir els resultats que obtenim.

Desitjar-vos a tots un bon curs, amb bon aprofitament i bons rendiments acadèmics i personals, que ens permetin créixer com a persones i al mateix temps anar construint una societat cada vegada més forta en valors, més cohesionada, més autònoma i amb més bones perspectives de futur.

Joan Amat i Marquès

Director

EDITORIAL Butlletí Informatiu Lligams 58 (juny 2012)

Setembre de 1996,

Un grup de pintors s’inspiren un matí de tardor, mentre observen una paleta plena de colors, de tonalitats infinites. Aquest grup de pintors prepara quatre pinzellades per a començar a donar forma a aquest llenç. De moment només inspira felicitat i bondat, mentre els colors aprenen a barrejar-se sols, a exposar-se en diferents combinacions i tonalitats per poder expressar una infinitat de sentiments nous, al llarg del seu aprenentatge.

Un nou grup de pintors, més experimentats, comencen a transformar aquelles petites taques de color, aquelles pinzellades que llisquen pel seguit d’aquesta tela, en unes composicions que amb el pas dels anys aprendran a expressar vivacitat, intensitat i a la vegada, foscor. Aquest nou grup de pintors, sense idea definida posarà títol a aquesta obra: la persistència dels colors.

Mentrestant el quadre era en repòs, després d’anys de barreja d’idees i nous colors, novament un nou grup de pintors hi acaba de donar forma, calor i sentiment. Encara que comportés llargues hores de treball i dedicació, els pintors van saber com tractar els motius cromàtics més importants i destacats del moment.

D’ençà que es començà el quadre, s’han anat esvaint i difuminant alguns colors, però tot i això aquests els afrontaren. Tot i que el quadre va perdre un gran raig de llum, la seva essència sempre seguí present.

Ara, aquest precís moment, és l’ideal per afrontar el final d’un quadre detallat, perfecte, amb carisma, eufòria i significat. Un quadre que ha estat caracteritzat per cada color emprat i sobretot per cada color existent.

Érem, som i serem un conjunt de colors especials. Però sobretot som un conjunt format i educat per un gran grup de pintors on el seu principal objectiu és ajudar-nos a escollir el nostre desitjat camí. No obstant, cal remarcar que els principals motius d’elaboració del quadre són per ser exposat, gràcies a l’ajuda dels pintors, en una exposició anomenada: vida.

Anna Tejedor i Gemma Muray

alumnes de 2n de batxillerat en el seu comiat

 

EDITORIAL Butlletí Informatiu Lligams 57 (maig 2012)

Ens agrada llegir?

El gust per la lectura no neix d’un dia per l’altre ni tampoc hauria de ser conseqüència d’una imposició. Llegir és un hàbit que es va adquirint i que és directament proporcional a la pràctica que se’n pugui fer a l’escola i/o a casa.

Ser fill d’uns pares grans lectors evidentment ajudarà que un nen o nena també s’hi interessi, però si no fos el cas, el Col·legi podria ser el seu punt de partida i per això el professorat vetlla per aconseguir-ho.

Cal trobar lectures interessants, temes atractius que atrapin el lector perquè s’acabi el llibre.

Aquest argument aplicat als alumnes que s’estan formant i s’inicien a la lectura amb obres i arguments senzills, serveix també per qualsevol persona que entri en aquest món.

El lector novell ha d’emprendre aquest camí per una via fàcil. Es tracta d’entrenar-se llegint, fent-se la lectura agradable. Hi ha qui s’hi ha introduït a través dels còmics, d’altres han començat amb contes breus, col·leccions d’aventures, novel·les policíaques o relats eròtics. Qualsevol tema és bo.

No tothom té els mateixos gustos ni ha de pensar que és una persona estranya si el “best seller” de l’any a ell no li agrada. Obstinar-se a acabar un llibre ingrat és forçar una lectura i poder acabar abandonant-la. Contràriament, si endevinem el llibre acabarem devorant-ne les pàgines i ens animarem a començar-ne un altre.

Aquest Sant Jordi, a Barcelona i com ja ve essent tradició, hi havia parades de llibres amb autors que signaven exemplars. Des de l’autor més mediàtic fins al més solitari, tenien clients fent cua. Si malgrat tenir un ventall de possibilitats tan ampli, si un no troba cap llibre que li agradi, és perquè ja no en deu tenir propòsit.

Llegir no és obligatori però els llibres són una font de riquesa d’aventures, de saviesa, d’experiències…. Hauria de ser un objectiu per tothom.

Assumpta Varias

Cap de Departament de Llengües

 

EDITORIAL Butlletí Informatiu Lligams 56 (gener 2012)

  

El company de claustre i actualment professor responsable d’aquesta publicació, Joan Cañís, em va comentar que seria bo renovar-ne una mica la capçalera, donant-li un aire una mica més actual i em va proposar dur a terme aquesta tasca.

De fet, em sembla positiu que cada cert temps es repensin les coses per no caure en una rutina moltes vegades desfasada.

Després de moltes provatures, algunes d’elles força atractives però que no m’acabaven de satisfer, vaig arribar a la conclusió que el disseny que més m’agradava era el més senzill, gairebé minimalista, amb el que es podia llegir perfectament la informació imprescindible: lletra molt clara i blanc sobre negre.

Em va semblar, però, que calia fer esment, d’una manera o altra a la nostra identitat, que hi hagués algun tret diferent  que, a més a més de ser plàsticament atractiu, trenqués amb l’harmonia de l’estructura i ens projectés als orígens del nostre col·lectiu.

No hem d’oblidar que l’any 1905 es va crear el Col·legi Sant Josep a Sant Sadurní, regit pels germans gabrielistes procedents de França. I aquesta “g” – diferent – amb els colors que hom pot veure a l’escut actual del col·legi, són els colors que identificaven els germans gabrielistes al 1905 i que fan referència al blau, blanc i vermell de la bandera francesa.

He pretès relacionar la “g” inicial de germans gabrielistes amb la “g” de la nostra publicació, fent , com no, un lligam de present amb  passat i al mateix temps fent nostre el que amb tanta passió canta el xiquet de Xàtiva : Qui perd els orígens perd la identitat.

Per últim, m’agradaria que aquest canvi no fos només d’imatge sinó que, de mica en mica, anessin variant també els continguts i que els alumnes amb les seves col·laboracions es fessin seu aquest espai.

Manel Ramon Minguell

Professor de plàstica

 

EDITORIAL Butlletí Informatiu Lligams 55 (setembre 2011)

Benvolgudes Famílies,

Comencem un nou curs escolar que no és com altres cursos. Continua i fins i tot s’aguditza la crisi financera i econòmica. Ningú veu la llum al final del túnel. Això fa que moltes famílies, econòmicament parlant, ho passin malament i es vegin obligades a retallar partides importants de la seva economia familiar. Afortunadament la majoria de famílies del Col·legi continuen donant prioritat a la formació i educació dels seus fills.

Com a Col·legi privat, som ben conscients d’aquest esforç familiar. Tot i les retallades de l’Administració continuem donant els mateixos serveis i els ampliem en molts aspectes. El professorat, que és el motor més important del centre, és plenament conscient que ha de continuar donant el millor de sí mateix i buscar al màxim la qualitat del seu treball. Continuem sent un centre d’ensenyament de “referència” a les comarques d’influència del centre: Alt Penedès, Anoia, Baix Llobregat, Baix Penedès i Garraf. Ho avalen els resultats acadèmics obtinguts a tots els nivells i sobretot a les Proves d’Accés a la Universitat (PAU 2011), així com els indicadors dels estàndards de qualitat de la NORMA ISO 9001:2008, de la qual el curs passat en vàrem iniciar el seu el procés de Gestió en els Centres Educatius. Aquest procés durarà uns quatre o cinc anys i ens ha de permetre obtenir la Certificació ISO 9001:2008. Només hi ha uns 80 centres a tot Catalunya que tirin endavant aquest projecte. És molt important per a totes les famílies que sàpiguen que els seus fills estudien en un centre que compleix tots els estàndards de Qualitat – Excel·lència en els processos d’ensenyament, d’aprenentatge i de gestió que la NORMA ISO estableix per a tot Europa.

Ara bé, el Col·legi no només “ensenya”, també “forma” persones. Aquí no hi ha cap “norma de qualitat” que s’hi posi. És lògic. La formació dels fills és un tema familiar. Cada any us recordo que heu de pensar i creure de debò que les famílies heu d’estar “al davant del carro” (no al darrere empenyent), nosaltres només podem col·laborar estretament. La formació dels fills sempre ha estat un tema complicat, però també és veritat que amb sentit comú i molta paciència quasi bé tothom se n’ha sortit prou bé.

També és veritat que actualment, al marge de la crisi econòmica i financera, tenim una crisi de valors molt forta. Es dóna valor a coses que no en tenen (la moda, l’aspecte físic, les aparences…) i no es dóna valor a allò realment valuós per a la societat i un mateix (el treball, l’estalvi, l’esforç personal, l’esforç de superació, l’interès pel món que ens envolta, l’esperit crític, fer les coses bé perquè sí, ser solidaris…). Possiblement ens han fet creure que educar és fàcil, que consisteix a dir sempre que sí a tot i no posar límits a res. La realitat ens demostra any rera any que aquest sistema proteccionista i de deixar fer amb llibertat “absoluta” només genera individus desvalguts socialment.

Si volem tenir uns alumnes amb un futur “mínimament digne“, no n’hi prou amb un ensenyament de qualitat, també falta una bona formació en valors des de petits. Si entre altres coses, podeu aconseguir/mentalitzar que els alumnes de més de 10 o 12 anys vinguin al Col·legi a treballar (no a passar-ho bé, que diuen ells) i per tant vinguin amb interès per aprendre i conseqüentment vinguin vestits i pentinats adequadament, ben menjats i ben dormits, nosaltres podrem fer molt per a la formació dels vostres fills.

Permeteu-me que en nom del Patronat de la Fundació, del Consell Escolar, del Claustre i del Personal d’Administració i Serveis us doni les gràcies a totes les famílies heu dipositat la vostra confiança un any més en nosaltres, sobretot a les famílies dels 138 alumnes nous, que ens han escollit per primera vegada. Sense la vostra confiança i el vostre recolzament no podríem fer el que fem ni obtenir els resultats que obtenim.

Desitjar-vos a tots un bon curs, amb bon aprofitament i bons rendiments acadèmics i personals, que ens permetin créixer com a persones i al mateix temps anar construint una societat cada vegada més forta en valors, més cohesionada, més lliure i amb més bones perspectives de futur.

Joan Amat i Marquès

Director