PRI

L’etapa de l’Educació Primària comença quan els nens i nenes tenen 6 anys fins que en fan 11 (un total de sis cursos). És l’etapa posterior a l’Educació Infantil i en ella comença l’escolarització obligatòria dels alumnes. En el Col·legi Sant Josep, l’estructura de l’Educació Primària es composa de tres línies (3 classes per nivell) d’uns 25 alumnes cada classe.

Dossier reunió famílies 1r Primària: 

Dossier reunió famílies 2n Primària: 

Dossier reunió famílies 3r Primària: 

Dossier reunió famílies 4t Primària: 

Dossier reunió famílies 5è Primària: 

Dossier reunió famílies 6è Primària: 

Dossier orientacions per 1ESO – 6PRI 2017

FESTA 6è PRIMÀRIA 2016-17

Col·legi Sant Josep 2016-17 Projectes i Etapes educatives-9
Per què nosaltres

En aquestes edats, el col·legi compleix un paper de socialització del nen que difícilment es pot dur a terme des d’altres institucions o des de la família.

L’objectiu d’aquesta etapa serà, doncs, el desenvolupament de les capacitats de sociabilitat, de relació i de descoberta adequats a l’edat i seguint els passos iniciats a l’educació infantil i a la família, és a dir, tenint en compte les seves experiències prèvies.

També cal que es continuïn desenvolupant les capacitats motrius, cognoscitives i afectives per tal que progressin en els aprenentatges de conceptes, procediments i actituds que estan marcats en el seu currículum, tot tenint molt present l’atenció a la diversitat. Per tant, cal respectar que cada nen pot tenir ritmes d’aprenentatge diferents i que poden partir des de punts diferents en el seu aprenentatge, i caldran estratègies d’ensenyament diferenciades.

Tot això, no ens ha de fer perdre de vista que també estem treballant per tal de fer que els alumnes siguin futurs bons ciutadans i cristians conscients i, per això, també es treballarà per tal que l’alumne tingui una imatge positiva de sí mateix, el potencialment de la sensibilitat, els comportaments cívics i ètics per a una bona convivència. L’ensenyament i la instrucció en determinades matèries del currículum no ens ha de fer perdre de vista la importància de l’educació de l’alumne, que va més enllà dels coneixements de les matèries i que l’ha de portar a la seva participació activa en la societat.

En resum, els principis que regiran aquesta etapa seran: l’ensenyament del currículum de forma comprensiva, l’atenció a la diversitat i l’ensenyament personalitzat.

A més de la diversitat existent, els alumnes comencen a tenir diferents persones que realitzen la tasca d’educadors en l’etapa, per tant, això pot suposar que també ells entenguin la diversitat dels mestres com a enriquidora, de la mateixa manera que es té en compte que l’atenció a la diversitat dels alumnes es també un aspecte que pot ajudar-los a avançar i a enriquir els seus coneixements.

L’objectiu final de tot plegat és que cada alumne avanci tant com li sigui possible tenint en compte el que sap, és a dir, el seu punt de partida, tot valorant molt positivament la seva progressió.

El tutor és el referent tant de l’alumne com de la família i és qui fa un seguiment del procés de l’alumne en el col·legi. Per tant, serà qui coordina i vetlla l’atenció personalitzada per tal que l’alumne segueixi amb aprofitament el seu pas per aquesta etapa.

  

ELS ALUMNES:

Desenvolupament emocional:

Al llarg de l’etapa els alumnes van construint i consolidant la seva identitat, tot coneixent les seves capacitats i limitacions i fent-se càrrec de les mateixes.

També amb una bona percepció del seu medi social i cultural, es van adaptant a la seva situació i van acceptant les normes de l’entorn de convivència.

Es va progressant també en el control emotiu, que cada cop és més gran i que els fa ser més madurs. Es passa de l’extraordinària emotivitat i canvis d’humor dels alumnes de 1r i 2n curs, cap a una major estabilitat i control emocional al final de l’etapa.

 

Desenvolupament psicomotriu:

Cada cop, al llarg de l’etapa, tenen una major consciència corporal i una millora de les habilitats motores i de la seva coordinació.

Els darrers anys de l’etapa es caracteritzen per una reflexió i interiorització del moviment, millora en la velocitat, l’agilitat, l’equilibri, la força muscular i la resistència.

També hi ha un gran progrés en la psicomotricitat fina, la coordinació oculo-manual, l’activitat manipulativa i gràfica i la coordinació muscular en general. Cap al final de l’etapa es desvetlla una consciència crítica cap al propi cos i la imatge.

 

Desenvolupament cognoscitiu:

Es progressa des d’un sistema de pensament que cada cop permet passar més del raonament sobre situacions i objectes concrets al raonament abstracte.

Es millora l’observació dels processos de canvi i transformació, essent capaços de determinar-ne les constants, els antecedents i els conseqüents, essent capaços d’imaginar la reversibilitat en el procés.

Es desenvolupa la curiositat intel·lectual, l’observació i la capacitat organitzativa. La qual cosa els va apropant cap al món de la ciència per tal d’anar guanyant terrenys a la separació prèvia entre el seu pensament i la realitat.

 

Interacció social:

En anar construint la seva pròpia identitat, cada cop senten més la necessitat de comportar-se segons els seus propis criteris.

Poden observar-se a sí mateixos i observar els altres des de diferents punts de vista i també el mateix pel que fa a l’observació dels fets i dels objectes.

Al final de l’etapa, poden anar mantenint més actituds democràtiques, tot desenvolupant la seva capacitat de defensar les seves afirmacions mitjançant arguments i raonaments.

Comprenen el sentit de la justícia i desenvolupen a partir del mateix una capacitat crítica i autocrítica, el que els prepara per a entendre les normes més rígides amb possibilitat de canvi i poden arribar a entendre que la seva participació és vital per a la transformació de les normes de convivència i per a un apropament cap a la justícia. Això farà que cada cop respectin més les normes per raonament i no tant per autoritat.

Pel que fa a l’autonomia, cada cop necessiten menys de l’adult i es relacionen més amb els iguals tot buscant signes d’identitat propis en el grup. El grup li donarà seguretat, però, de mica en mica, anirà cercant camins per construir la identitat pròpia més enllà del grup a través d’un desig d’autoafirmació.

 

Normativa de convivència: Normativa de convivència 2017 (PRI)